Mapa orogràfic

El terme municipal de Sant Pere Vilamajor coincideix amb una de les valls de la sèrie de valls existents que penetren el massís del Montseny, orientades de nord a sud o bé de nord-nord-oest a sud-sud-est. La riera de Vilamajor, estructura el municipi, al voltant de la qual s’esglaonen una sèrie de replans de materials quaternaris situats a diversos nivells.

La part nord del municipi es situa sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud. Tal i com s’observa a la Figura 5 hi trobem turons que superen els 1000 metres, com són el turó del Pou i el turó d’en Cuc (1235 m), el turó de Pi Novell (1272 m) i el de Sant Elies (1003 m). Les rieres i torrents que solquen aquests paratges han motllurat un relleu amb pendents importants, tal i com passa als vessants de la riera del Cortès, del sot de Villaró o del sot de la Font Fresca, aquests dos últims tributaris de la Tordera. La zona més meridional del terme municipal és suau i correspon majoritàriament a una plana formada per terrasses al·luvials ocupada per conreus.

L’orografia del municipi és força abrupta, el 74 % del terme municipal presenta pendents superiors al 20%, l’11 % té un pendent entre el 10 al 20 %, i el 15 % inferior al 10 %. D’acord amb l’article 9 del Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el planejament urbanístic hauria de preservar aquest terrenys amb pendents superiors al 20 % de la urbanització sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.